Procés d’adaptació

Us fem arribar l’experiència d’una familia de la classe Taronja. Moltes gràcies per compartir-ho!!

Encara ens podeu fer arribar les vostres experiències.

L’adaptació de la nostra filla la Mara he estat tot un procés de canvis, neguits, nervis, plors, inseguretats, dubtes….i llarg ( o a mi així se’m ha passat).
Després d’estar amb ella 15 mesos sense separar-nos no ha estat una cosa fàcil. Els sentiments que es generen en aquest moment són difícils d’expressar, és com una espècie de dol. Nosaltres estàvem molt unides i no ens havíem acostumat ha estar l’una sense l’altre.
Deixar a la teva filla plorant i marxar sense tornar a mirar enrere és dur, molt dur. El cor se’t encongeix i les llàgrimes sense tu voler et cauen dels ulls. Però al final, com tothom t’havia dit els dies passen i poc a poc les coses van canviant. La Mara deixa de plorar, venim caminat des de casa i ja li parlem de la Lourdes, de la Timbaleta i de tots els seus companys de l’aula. Entra a l’escola contenta i quan arribem a la classe després de cinc minuts corre a abraçar a la Lourdes. Ella encara no parla però amb els gestos que fa entenem que està contenta i sobretot que es troba segura. Ja coneix l’espai i les persones que l’envolten en aquests moments al Timbal.
Voldria agrair sobretot a la Lourdes tot el que ha fet perquè això hagi estat possible; la seva paciència, el seu tacte i les seves carícies i paraules que ha fet que la Mara en dos mesos l’estimi tant.
Donar les gràcies també a totes les professionals que entren a l’aula de la Mara i a tot l’equip del Timbal que l’han acompanyat en aquest procés.

Marta