El passat dia 2 de Desembre vam organitzar a la nostra escola una xerrada oberta al poble i gratuïta que portava com a títol:
“Apendre a Jugar, apendre a viure”
De la mà de la Cristina Ramírez Roa, Psicòloga Evolutiva i de l’Educació a la Universitat de Barcelona, vam poder gaudir d’una xerrada molt enriquidora per tots els pares i mares que hi érem presents. Moltes gràcies Cristina per la teva assistència!
Vam aprendre que els regals en excés i comprats sense criteri, fan nens més egoistes, mercantilistes i capritxosos, i que moltes vegades són conseqüència d’un sentiment de dèficit de temps amb els nostres fills. I que és important que ens plantegem si realment el nostre fill/a necessita aquella joguina.
Ens vam adonar, de la importància de coordinar-nos amb la resta de la família i amics sobre què regalar en èpoques com el Nadal i els Aniversaris, tot sabent que regalar temps serà de ben segur el millor regal que els hi podem fer.
Ens vam emocionar, sentint que els nens no només necessiten temps sinó temps de qualitat amb la gent que més s’estimen. Perquè “L’ésser és més important que el fet de tindre” i és amb l’educació que els hi donem, que hem d’ensenyar als nostres nens/es a valorar a les persones que els envolten per les seves qualitats humanes i no pas per la quantitat de coses materials que els hi puguin oferir.
Ens va reafirmar la importància d’aprendre com a pares a dir que “NO” als nostres fills quan es necessari i d’estar tranquils quan ho fem, doncs així és com els hi ensenyem els límits i les normes que els faran ser adults flexibles i amb una personalitat més forta, capaços de suportar la frustració d’aquelles situacions que el dia demà no siguin com els hi agradaria.
Ens va sobtar sentir què és important deixar que els nens “trenquin” les seves joguines, perquè ens dóna l’ oportunitat d’educar-los en la importància de cuidar les coses, de poder seure plegats a arreglar-ho si és possible i mostrar-los que no tot a la vida és perfecte i que una joguina que tampoc ho sigui, pot servir-nos igualment per jugar. I sobretot, perquè si no és possible seguir aprofitant-la, ens permet ensenyar-los que tot a la vida té un principi i un final.
I ens vam alegrar al sentir que de tant en tant és bo que els adults ens regalem alguna cosa a nosaltres mateixos i la puguem compartir amb els nostres fills.
Són molts els punts sobre els quals pensar en aquest tema, i per això, us deixem el decàleg de la Cristina, perquè tant assistents com no assistents, pugueu fer les vostres pròpies reflexions.
La nostra: “Els Nostres fills ens necessiten igual que nosaltres els necessitem a ells”