Todas las entradas de: ebmeltimbal

Treball en xarxa

 

Gràcies a  la Mar, mare del Bruno (classe verda),  mestra del Institut Ferrer i Guardia,  va sorgir un petit projecte que al final amb la implicació de tothom ha quedat en un gran projecte.  La Mar imparteix classes de Tecnologia a joves de 1er d’ESO i  els va  proposar crear material per l’escola bressol a les aules de l’Institut Ferrer i Guardia.

I per saber  a què juguen i quins són els interessos dels infants ens han visitat en vàries ocasions. S’han establert vincles i tota una xarxa de relacions, fonamentals per poder crear un material especialment pensat  per ells.

Per nosaltres ha estat tot un plaer obrir casa nostra i compartir aquest projecte. Els infants de la Classe Lila i Verda han gaudit molt de l’experiència i estem molt agraïts del gran regal que ens han fet.

 

 

 

 

 

Molt més que una caixa

De sobte apareix al passadís una gran caixa… I esdevé un element de joc realment important. Observem els infants i les possibilitats que els hi ofereix aquest material:

  • Entrar i sortir. Verbalitzem conceptes que estan aprenen de forma vivencial : dins i fora.
  • Amagar-se . Els infants busquen un racó d’intimitat o potser de solitud. Limitar l’espai, trobar límits físics en moltes ocasions els proporciona seguretat.
  • Compartir un espai  reduït amb la resta de companys.
  • Transportar i modificar l’espai. De vegades ens trobem la caixa estirada i d’altres  aixecada.

I només tenim una caixa…us imagineu que faríem amb moltes més…?

Així que, us animem a que ens porteu més caixes de tots els tamanys!!

Per què fem fotografies??

 

En l’àmbit familiar fem fotografies  per captar moments que amb el temps esdevindran records…La fotografia és la nostra memòria, ens ajuda a portar al present   moments passats, a reviure’ls amb la mateixa intensitat.

A l’àmbit educatiu fem fotografies per tenir activa la memòria però també amb un altre propòsit: documentar. Volem transmetre el dia a dia. Captar moments, mirades, processos.  Fem servir les seqüències fotogràfiques per ensenyar al món els passos que fan els infants en el seu aprenentatge.  No som professionals d’aquest art, però a mesura que passen els anys anem aprenen… Ens hem adonat que cal tenir molta paciència i la càmera sempre a punt. No busquem imatges on els infants surtin “guapos”, volem transmetre un descobriment, la satisfacció, un primer moment, una mirada de complicitat, un joc compartit…

I què fem d’aquestes imatges? Aprendre, reflexionar i compartir-les.  Compartir-les per mostrar com són de capaços els infants, per fer partícips a les famílies del dia a dia a dins de l’aula. Mostrar la quotidianitat del acte educatiu.

La importància d’embrutar-se

Si els infants  s’embruten a l’hora de dinar, vol dir que estan intentant fer-ho tots sols, que estan recorrent el camí cap a l’autonomia. Menjar amb els estris (cullera i forquilla)  requereix de molta precisió, d’una motricitat fina que cal exercitar. I el paper de l’adult és oferir aquesta possibilitat. Cal ser conscients que encara obtenen molta informació a través dels sentits, necessiten tocar i llepar per saber si està fred o calent, si la textura els resulta atractiva, encara no es suficient únicament amb la vista.

És tot un procés d’assaig error amb la cullera i amb la forquilla, que pot deixar pitets i roba bruta, però infants realment satisfets d’haver-ho intentat.  D’igual forma cal oferir la possibilitat de beure amb un got sense adaptador , han d’aprendre a controlar la seva deglució, ells han de marcar el ritme i la quantitat de líquid que poden beure en cada glop, han de controlar la força i treballen la coordinació óculo-manual.

Transformant l’espai

Fa un temps que pensàvem com introduir un nou racó dins de l’aula i aquesta setmana ens hem decidit!

La idea era poder gaudir d’un mini atelier  a dins de l’aula. Donar espai perquè els infants poguessin expressar-se a través de la plàstica en qualsevol moment.

Els canvis de mobiliari els vam fer amb ells durant un matí. Alguns infants s’engrescaven i ens ajudaven a moure joguines i mobles i d’altres continuaven jugant tranquil·lament. En tot moment verbalitzàvem les nostres accions i anem acompanyant els infants en el procés de transformació.

I una vegada finalitzats els canvis a estrenar els nous racons de jocs!!!

Un dels objectius era definir i separar els diferents racons per evitar interferències en el joc. I ens hem adonat que ara tot flueix amb més calma i harmonia.

 

 

Cargol treu banya…

 

Ahir al mati, la Núria va aparèixer per la porta del pati amb un cargol molt gran a la mà!! Va entrar a la classe, el vam estar observant com entrava i sortia de la seva closca, com aixecava les banyes i li vam cantar la cançó ” del cargol treu banya” per veure’l arrossegar-se.  Al sortir al exterior vam acompanyar a la Núria a deixar-lo al jardí perquè tornes al seu habitat natural.

A la classe taronja, en general, li agrada força buscar cargols, en troben de totes mides i ens fan partícips a la Carmen i  a mi de les seves troballes. Hi ha infants que són més reticents de tocar-los i altres que els hi crida l’atenció el forat i volen posar-hi el dit. És tota una experiència, a l’escola valorem molt positivament viure aquests moments que formen part de la nostra quotidianitat.

 

 

Gelatina a l’Atelier.

Passem de la blanca i suau farina a una proposta ben diferent. Plena de color i amb una textura ben diferent: la gelatina. Aquesta és una proposta pensada per descobrir a les fosques només amb la llum de les llanternes. Dins de la gelatina objectes amagats, culleres pots petits i d’altres joguines que ens obliguen a tocar per descobrir…

Com amb totes les propostes, cada infant respon de forma diferent, depenen  dels seus interessos i gustos. Durant aquesta setmana hem pogut observar com hi ha infants que han gaudit amb tots els sentits de manipular un material tan particular com la gelatina, tocant amb les mans, embrutant-se i buscant divertits els objectes amagats. I d’altres que s’han apropat al material de forma totalment delicada, primer observant i tocant-la, però podríem dir que amb certa reticència .

És important deixar temps perquè cada infant  arribi al material al seu ritme.

Gaudiu amb les imatges!!!

Gelatina de colors

Bon dia famílies!!!

Aquesta setmana a l’atelier els infants s’han trobat una proposta llefiscosa!!!!  Hem elaborat gelatina amb tresors amagats a dins ( petits objectes i joguines). L’objectiu de l’activitat ha estat potenciar l’interès per descobrir, per investigar a través d’un material nou i diferent. La gelatina ens ofereix la possibilitat de sentir el fred , de tocar un material que ens rellisca i s’escapa entre les mans. I a més que poden menjar!!!

Així que aquest material aconsegueix que treballem a través del tacte, la vista i el gust

Quan han entrat l’aula estava a les fosques i la gelatina només quedava il·luminada per les llanternes…A la gelatina li acompanyava material per poder manipular i fer transvasaments ( culleretes, flameres…)

Què hem pogut observar? Doncs interès per descobrir què hi havia dins de la gelatina i per…menjar!!!

En general tots els infants han acceptat la proposta i han volgut participar. Espero que gaudiu tant amb les imatges, com nosaltres amb l’activitat.

Aquarel·les

Pintar amb aquarel·les requereix tècnica i precisió, per això l’Atelier es un espai ideal per començar a familiaritzar-nos amb aquest tipus de pintura. En petit grup descobrim el ventall de colors i acompanyats de la Luisa, la Diana i la Sonia els infants  aprenen a fer sortir aquests colors al paper. Primer cal mullar una miqueta el pinzell, desprès escollir color i per acabar deixem anar el nostre traç sobre el paper… Observem la força del traç, la elecció i distribució dels colors…Sembla que els infants gaudeixen i nosaltres  també de formar part d’aquest procés.

 

Experimentació amb farina

Aquest matí, hem preparat l’espai de la classe vermella per fer experimentació amb farina. Hi havia un carro i dues safates plenes de farina. També els hi hem ofert culleres, flameres de diferents mides, cullerots de fusta, coladors, etc.

Hem anat en dos grups reduïts per poder observar les accions que feien els infants de manera més individualitzada. Ha sigut un moment de concentració, on ells han manipulat amb les mans i han pogut comprovar com les seves peces de roba es transformaven d’un altre color! Hi hagut infants que no els hi agradat embrutar-se, altres que sí i s’animaven una altra vegada.

La  Carmen i jo hem aprofitat per documentar i mirar molt atentament les reaccions de tots ells.