De sobte apareix al passadís una gran caixa… I esdevé un element de joc realment important. Observem els infants i les possibilitats que els hi ofereix aquest material:

• Entrar i sortir. Verbalitzem conceptes que estan aprenen de forma vivencial : dins i fora.
• Amagar-se . Els infants busquen un racó d’intimitat o potser de solitud. Limitar l’espai, trobar límits físics en moltes ocasions els proporciona seguretat.
• Compartir un espai  reduït amb la resta de companys.
• Transportar i modificar l’espai. De vegades ens trobem la caixa estirada i d’altres  aixecada.

I només tenim una caixa…us imagineu que faríem amb moltes més…?

Així que, us animem a que ens porteu més caixes de tots els tamanys!!

En l’àmbit familiar fem fotografies  per captar moments que amb el temps esdevindran records…La fotografia és la nostra memòria, ens ajuda a portar al present   moments passats, a reviure’ls amb la mateixa intensitat.

A l’àmbit educatiu fem fotografies per tenir activa la memòria però també amb un altre propòsit: documentar. Volem transmetre el dia a dia. Captar moments, mirades, processos.  Fem servir les seqüències fotogràfiques per ensenyar al món els passos que fan els infants en el seu aprenentatge.  No som professionals d’aquest art, però a mesura que passen els anys anem aprenen… Ens hem adonat que cal tenir molta paciència i la càmera sempre a punt. No busquem imatges on els infants surtin “guapos”, volem transmetre un descobriment, la satisfacció, un primer moment, una mirada de complicitat, un joc compartit…

I què fem d’aquestes imatges? Aprendre, reflexionar i compartir-les.  Compartir-les per mostrar com són de capaços els infants, per fer partícips a les famílies del dia a dia a dins de l’aula. Mostrar la quotidianitat del acte educatiu.

Si els infants  s’embruten a l’hora de dinar, vol dir que estan intentant fer-ho tots sols, que estan recorrent el camí cap a l’autonomia. Menjar amb els estris (cullera i forquilla)  requereix de molta precisió, d’una motricitat fina que cal exercitar. I el paper de l’adult és oferir aquesta possibilitat. Cal ser conscients que encara obtenen molta informació a través dels sentits, necessiten tocar i llepar per saber si està fred o calent, si la textura els resulta atractiva, encara no es suficient únicament amb la vista.

És tot un procés d’assaig error amb la cullera i amb la forquilla, que pot deixar pitets i roba bruta, però infants realment satisfets d’haver-ho intentat.  D’igual forma cal oferir la possibilitat de beure amb un got sense adaptador , han d’aprendre a controlar la seva deglució, ells han de marcar el ritme i la quantitat de líquid que poden beure en cada glop, han de controlar la força i treballen la coordinació óculo-manual.