Si els infants  s’embruten a l’hora de dinar, vol dir que estan intentant fer-ho tots sols, que estan recorrent el camí cap a l’autonomia. Menjar amb els estris (cullera i forquilla)  requereix de molta precisió, d’una motricitat fina que cal exercitar. I el paper de l’adult és oferir aquesta possibilitat. Cal ser conscients que encara obtenen molta informació a través dels sentits, necessiten tocar i llepar per saber si està fred o calent, si la textura els resulta atractiva, encara no es suficient únicament amb la vista.

És tot un procés d’assaig error amb la cullera i amb la forquilla, que pot deixar pitets i roba bruta, però infants realment satisfets d’haver-ho intentat.  D’igual forma cal oferir la possibilitat de beure amb un got sense adaptador , han d’aprendre a controlar la seva deglució, ells han de marcar el ritme i la quantitat de líquid que poden beure en cada glop, han de controlar la força i treballen la coordinació óculo-manual.